El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha publicat recentment l’Atles Climàtic de Catalunya 1991-2020, una obra exhaustiva que recull i analitza les dades climàtiques del territori català durant les últimes tres dècades. Aquest atles és una eina de referència imprescindible per entendre l’evolució del clima a Catalunya, així com la dinàmica dels fenòmens extrems i de les variables meteorològiques més rellevants.
Aquestes dades es poden consultar a la pròpia web del Meteocat, en la que seleccionant la variable i el període es visualitzen els mapes. A més a més, es poden descarregar les dades a nivell municipal en format text.
Les dades també es poden visualitzar, de manera més dinàmica, a l’Hipermapa de la Generalitat de Catalunya.
Contingut i estructura de l’atles
L’Atles Climàtic 1991-2020 combina diversos tipus d’informació:
Mitjanes climàtiques
Aquesta part de l’atles presenta la cartografia de les mitjanes anuals, estacionals i mensuals de variables com la temperatura i la precipitació. Els mapes d’alta resolució mostren com es distribueixen les condicions climàtiques típiques arreu del territori català, aportant una visió detallada i útil per planificació territorial, estudis ambientals i divulgació científica.
Extrems climàtics
Una de les novetats més notables d’aquesta publicació és la inclusió de mapes que representen fenòmens extrems. Això inclou indicadors com el nombre de dies de calor, nits tropicals, dies de glaçada, precipitacions intenses, així com valors màxims i mínims absoluts de temperatura i precipitació. Aquests mapes permeten identificar zones especialment vulnerables o exposades a risc climàtic.
Principals resultats climàtics del període 1991-2020
Els resultats de l’atles evidencien canvis climàtics significatius a Catalunya:
Augment de la temperatura
Segons les dades recollides, la temperatura mitjana de Catalunya durant el període 1991-2020 ha estat d’uns 13,1 °C, gairebé un grau més que en el període 1961-1990. Aquest increment és superior al registrat en moltes altres regions del món i reflecteix l’avenç del canvi climàtic al Mediterrani occidental.
Aquest augment no és homogeni: algunes zones com les comarques interiors i Ponent experimenten més dies de calor intensa i un augment de les nits tropicals, mentre que les àrees de muntanya continuen registrant nombrosos dies de glaçada, però amb tendències canviants en la intensitat i freqüència.
Variabilitat de la precipitació
La precipitació mitjana anual a Catalunya és d’uns 680 l/m², però hi ha grans contrastos territorials: des de regions amb pluges abundants a zones de muntanya fins a àrees cada vegada més semiàrides a Ponent i la depressió Central, on la precipitació anual ja no supera sovint els 400 l/m².
A més, l’atles documenta la distribució estacional de les pluges i la major incidència d’episodis de precipitació intensa en certes zones, així com l’aparició de nous pols pluviomètrics com ara el Massís dels Ports.
Aplicacions i utilitat de l’atles
L’Atles Climàtic 1991-2020 no és només un recull de dades, sinó una eina pràctica per a diferents sectors:
- Planificació territorial i urbana, per adaptar projectes a les condicions climàtiques actuals.
- Gestió de riscos naturals, com inundacions o onades de calor, gràcies a la cartografia d’extrems.
- Agricultura i recursos hídrics, per ajustar els cultius i l’ús de l’aigua a les tendències climàtiques recents.
- Investigació científica i educació, com a base per a estudis més aprofundits sobre canvi climàtic a la regió.
Conclusió
La publicació de l’Atles Climàtic de Catalunya 1991-2020 representa un pas endavant en el coneixement del clima català. Amb dades actualitzades, mapes detallats i una comparació amb períodes anteriors, aquest atles esdevé una eina fonamental per entendre com ha evolucionat el clima a Catalunya i per adaptar-ne les polítiques, infraestructures i pràctiques davant dels desafiaments climàtics presents i futurs.




